Aprofundim més en les emocions?

A l’última entrada que vaig escriure sobre les emocions primàries o bàsiques, vaig dir el següent: “encara em queda un llarg camí per seguir, i moltes estones per reflexionar”, i que tenia il·lusió per continuar aprofundint més sobre les emocions. Bé, doncs, aquesta és una de les entrades que crec que intenta representar aquests propòsits, o almenys, intenta girar més entorn  del què és això de les emocions. En la meva opinió, parlar de les emocions és una temàtica que mai es dóna per acabada, sinó que sempre se’n pot anar reflexionant més i més, al mateix temps que anar entenent-ne el seu funcionament.

http://www.flickr.com/photos/eventosuc3m/6868629505/

Aquesta nova entrada estarà centrada en la recerca d’una definició d’emoció, per una banda, i per l’altra, en aquelles estratègies educatives que des del meu punt de vista, són essencials tenir en compte de cada emoció bàsica o primària. Comencem!

Quan vaig escriure la primera entrada de l’assignatura Desenvolupament Socioemocional en la Primera Infància, ja vaig intentar definir el què era això de les emocions:

“Per a mi, una emoció és un estat anímic que transcorre pel nostre cos davant una situació o esdeveniment en concret, i que segons aquesta mateixa situació, i depenent de l’experiència i caràcter de l’individu (a un nivell més subjectiu), es produirà un tipus d’emoció o una altra”.

La veritat, ara que tinc més nocions sobre aquesta temàtica, que no anava mica mal encaminada, però a través de cercar informació per Internet, i reflexionar-ne a classe i a nivell individual, m’han anat sorgit distintes definicions, les quals exposaré a continuació. Totes aquestes, a través d’anar assimilant i reconstruint esquemes, o bé, a través de crear-ne de nous.

Cercant per Internet vaig trobar definicions, com ara les següents:

“Las emociones son reacciones a las informaciones que recibimos en nuestras relaciones con el entorno. La intensidad está en función de las evaluaciones subjetivas que realizamos sobre cómo la información recibida va a afectar a nuestro bienestar. En estas evaluaciones subjetivas intervienen conocimientos previos, creencias, objetivos personales, percepción de ambiente provocativo, etc”. (Bisquerra, 2000)

“La emoción es una respuesta immediata del organismo que le informa del grado de favorabilidad de un estímulo o situación”. (V.J. Wukmir)

Les emocions segons Antonio Damasio:

Per tal de formular una nova definició d’emoció (a partir de la nova informació obtinguda i dels meus coneixements previs), vaig fer una llista de tots aquells aspectes que considerava característics d’aquesta, i que són els següents:

-És un estat anímic.

-Es produeix davant una situació o esdeveniment (és una resposta a un estímul).

-Depèn de l’experiència i del caràcter de l’individu, així com dels seus coneixements previs.

-La intensitat d’una emoció depèn de l’avaluació subjectiva que se’n faci.

-Sense emocions no té valor la intel·ligència.

-Una emoció és un sistema de guia per a l’organisme, i la que fa possible prendre decisions.

-Una emoció que arriba a la ment es converteix en sentiment.

-És de poca duració i transcorre pel nostre cos.

La meva nova definició d’emoció era un conjunt de tots aquests aspectes i trets característics, però al comparar-ho amb dues de les meves companyes de classe (Carolina i Alicia), vaig acabar definint el concepte d’emoció de la següent manera:

“Una emoció és un estat afectiu intens i de poca durada, influenciat per l’experiència i que es produeix com a resposta o reacció inconscient davant un estímul. A més, està vinculat i interrelacionat amb el sentiment, ja que és la causa d’aquest”.

De tots els aspectes que abans havia inclòs en la meva llista, les meves companyes me’n varen fer posar en dubte especialment dos (els quals estan marcats de color groc):

·         És realment una emoció un estat anímic? Ànim i emoció és el mateix? O bé és un determinat tipus d’emoció la causa d’un determinat tipus d’ànim?  Després de reflexionar una estona arribo a la idea de que estat d’ànim i emoció no són sinònims, i que una emoció produïda per un estímul o esdeveniment, produeix que variï l’estat d’ànim, tenint en compte però, que aquest sempre està present en nosaltres mateixos. És a dir, en la meva opinió sempre tenim un determinat estat d’ànim o un altre, però aquest es veurà alterat per les emocions.

·         La intensitat d’una emoció depèn de l’avaluació subjectiva que se’n faci? En la meva opinió, si una emoció és una resposta o reacció inconscient, si es du a terme una avaluació subjectiva ja no serà emoció, sinó sentiment.

Un cop establerta la definició del terme “emoció” junt amb les meves companyes, aquesta va tornar a veure’s transformada quan vàrem compartir les nostres definicions amb tot el grup-classe de l’assignatura d’educació emocional. Després d’arribar a un consens entre tots, la definició d’emoció va quedar de la següent forma:

“Una emoció és una resposta inconscient o involuntària a un estímul (intern o extern) que provoca una alteració de l’ànim, i una alteració fisiològica i psicològica de forma intensa i de curta durada. Aquesta pot ser agradable o desagradable, i pot estar condicionada per les experiències prèvies, sent al mateix temps causant del sentiment”.  

Ara explicaré a través d’un exemple el perquè considero aquests aspectes com a propis de la definició d’emoció i no uns altres. Imaginem que es produeix el següent estímul extern: un crit del nostre pare.

http://www.flickr.com/photos/gritorock/8533170208/

En aquest cas és extern, però també hauria pogut ser intern (com ara per exemple, la sensació de gana). Davant del crit del pare donem una resposta de forma inconscient o involuntària que vendrà determinada per les nostres experiències prèvies. Com el crit ens resulta una experiència desagradable (gens agradable pel que s’ha viscut fins ara), el nostre estat d’ànim es veu disminuït, i es produeix una alteració fisiològica (tensió en els muscles del cos) que va acompanyada d’una alteració psicològica anomenada ràbia. Però aquesta emoció de ràbia es produeix de forma intensa i de curta durada, ja que en la meva opinió, quan un es conscient a nivell mental del que sent, ja no és emoció, sinó sentiment.

Un cop explicat el que entenc per emocions (una temàtica molt complexa des del meu punt de vista), m’agradaria centrar-me un altre cop en les emocions bàsiques, i especialment en aquelles estratègies educatives que apareixen en el capítol Alquímia de las emociones del llibre “Sentir y crecer” de Silvia Palou i que considero essencials a tenir en compte.

·         LES ESTRATÈGIES DE L’ESTIMA, DE L’AMOR

ESTRATÈGIA: “Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente”.

En la meva opinió és molt important que tothom es senti estimat i reconegut. Crec que si això no succeeix, serà molt difícil que es pugui aprendre a estimar als demés. Per a mi, sentir-se estimat i reconegut es sentir l’aprovació dels altres, que es valora la persona en tots els seus aspectes. Si aquesta persona es sent estimada es sentirà feliç, ja que veurà que té importància per als altres.

Com a individus des de que naixem, necessitem crear vincle afectiu amb els demés, sentir-nos protegits, ja que en cas contrari només sentirem tristesa, inseguretat i sentiment d’abandó. Un exemple el podem veure quan els infants s’han de separar dels seus pares quan comencen anar a l’escola. Aquests senten tant de desconsol ja que amb els qui havien creat vincle afectiu i els valorava, els vol “abandonar”. Encara recordo la frustració que sentia quan vaig començar anar a l’escola quan era molt petita. Ara puc entendre el perquè d’aquella frustració. Necessitava l’estima d’algú, i si em deixaven en aquell lloc estrany, probablement ningú me’n proporcionaria.

http://www.flickr.com/photos/perekoniec/4517862527/

·        LES ESTRATÈGIES DE LA POR

ESTRATÈGIA: “Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo”.

La nostra cultura sol considerar la por com un aspecte vergonyós i dels més dèbils, però en la meva opinió no ha de ser així. Per a mi, tenir por et fa resilent i és una forma de fer front als obstacles de la vida, així com una oportunitat per aprendre a enfrontar-se a situacions difícils. Des de la meva perspectiva, tenir por és ser valent. És agafar aquell aspecte que posa en perill la nostra supervivència i intentar enfrontar-s’hi. Crec que s’ha d’ensenyar als nens a posar nom a les situacions de por en les quals es troben (les quals no són signe de debilitat), que sempre se’n troben, ja que tothom té por a alguna cosa. Sense por, en la meva opinió, no existiríem, ja que no percebríem el risc, i per tant, no temeríem els perills de mort que moltes vegades ens posa al davant la mateixa vida.

“El miedo atento y previsor es madre de la seguridad”. Edmund Burke  (1729-1797)

·        LES ESTRATÈGIES DE LA RÀBIA

ESTRATÈGIA: “Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie”.

Sempre havia pensat que deixar sortir la ràbia per sí mateixa, no era un aspecte bo, que feia mal als demés des del punt de vista emocional (encara que aquests no hi estassin gaire involucrats). Però al llegir la lectura de Silvia Palou m’he adonat que és molt important deixar sortir la ràbia, explicar-la, verbalitzar-la, per tal d’entrar en un estat de calma i de control, però sempre sense ferir a ningú. En la meva opinió, és una bona estratègia deixar sortir la ràbia, ja que si es porta a l’interior és pitjor, i sinó s’expressa en el moment adient, pot resultar difícil en ocasions controlar-la i no ferir als demés. Això no obstant, des del meu punt de vista, hi ha que tenir molta cura en el moment d’expressar la ràbia, ja que moltes vegades pot culminar en estats d’agressivitat i rabietes, que l’únic que fan és irritar més encara l’individu.

·         LES ESTRATÈGIES DE LA TRISTOR

ESTRATÈGIA: “Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuanto mayor es la pérdida, mayor es la tristeza”

He triat aquesta estratègia ja que és molt típic dir als infants o a qualsevol altre individu que no plori, per tal d’aconseguir així (probablement) que estigui content. Crec que és molt important tenir en compte que plorar és una acció natural, i que el fet de negar-la no fa estar contents, sinó l’únic que s’aconsegueix és reprimir una emoció que té el mateix dret de ser expressada. És a dir, no estar trist no provoca estar alegre, sinó que s’empresona una emoció i l’únic que s’aconsegueix és estar encara més trist.

http://www.flickr.com/photos/caromicforeverandlovethepictures/2444325134/

·         LES ESTRATÈGIES DE L’ALEGRIA

ESTRATÈGIA: “Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor”.

L’altre dia vaig llegir un article per Internet de procedència desconeguda, extret de la pàgina de Psicologia Emocional de Ciara Molina, que deia el següent:

EL PUNTO NEGRO

Cierto día, un profesor entra al salón de clases y le dice a los alumnos que se preparen para una prueba sorpresa. Todos se pusieron nerviosos mientras el profesor iba entregando la hoja del examen con la parte frontal para abajo, de modo que no vieran lo que contenía hasta que él explicara en qué consistía la prueba.

-Una vez que entregó todas las hojas, les pidió que las dieran vuelta y miraran el contenido. Para sorpresa de todos, era una hoja en blanco que tenía en el medio un punto negro. Viendo la cara de sorpresa de todos sus alumnos, el profesor les dijo: ahora van a escribir una redacción sobre lo que están viendo.

Todos los jóvenes, confundidos, se pusieron a pensar y a escribir sobre lo que veían. Terminado el tiempo, el maestro recogió las hojas, las colocó en el frente del escritorio y comenzó a leer las redacciones en voz alta. Todas, sin excepción se referían al punto negro de diferentes maneras.

Terminada la lectura, el profesor comenzó a hablar de la siguiente manera:

- Este examen no es para darles una nota, les servirá como lección de vida. Nadie habló de la hoja en blanco, todos centraron su atención en el punto negro. Esto mismo pasa en nuestra vida, en ella tenemos una hoja en blanco entera, para ver y aprovechar, pero nos centramos en los puntos negros.

La vida es un regalo de la naturaleza, nos es dada con cariño y amor, siempre tenemos sobrados motivos para festejar, por nuestra familia, por los amigos que nos apoyan, por el empleo que nos da el sustento, por los milagros que nos suceden diariamente, y no obstante insistimos en mirar el punto negro, ya sea el problema de salud que nos afecta, la falta de dinero, la difícil relación con un familiar, o la decepción con un amigo.

Los puntos negros son mínimos en comparación con todo lo que diariamente obtenemos, pero ellos ocupan nuestra mente en todo momento. Saca tu atención de los puntos negros, aprovecha cada momento y SÉ FELIZ.

DESCONOCIDO

Crec que és molt important posar humor a la vida, riure’s dels obstacles i enfrontar-se’n. En la meva opinió, fa que la vida sigui més meravellosa i que es pugui gaudir més d’aquesta. Si els pares o mestres no es riuen d’ells mateixos, els  models que aprendran els infants tampoc seran els més adients. Per tant, hi ha que aprendre a veure les possibles frustracions amb alegria. Des del meu punt de vista, és essencial.

·        Per concloure...

Cada dia vaig aprenent una mica més sobre les emocions i la forma en què hi ha que afrontar-les en la vida. Això no obstant, encara em queda molt per aprendre i tota una vida per comprendre’n el seu funcionament, però a través d’anar provant i fallant ho aconseguiré.