A l’última entrada que vaig
escriure sobre les emocions primàries o bàsiques, vaig dir el següent: “encara em queda un llarg camí per seguir, i
moltes estones per reflexionar”, i que tenia il·lusió per continuar aprofundint
més sobre les emocions. Bé, doncs, aquesta és una de les entrades que crec que
intenta representar aquests propòsits, o almenys, intenta girar més entorn del què és això de les emocions. En la meva
opinió, parlar de les emocions és una temàtica que mai es dóna per acabada,
sinó que sempre se’n pot anar reflexionant més i més, al mateix temps que anar
entenent-ne el seu funcionament.
Aquesta nova entrada estarà centrada en la recerca d’una definició d’emoció, per una banda, i per l’altra, en aquelles estratègies educatives que des del meu punt de vista, són essencials tenir en compte de cada emoció bàsica o primària. Comencem!
Quan vaig escriure la primera
entrada de l’assignatura Desenvolupament Socioemocional en la Primera Infància,
ja vaig intentar definir el què era això de les emocions:
“Per a mi, una emoció és un estat anímic que transcorre
pel nostre cos davant una situació o esdeveniment en concret, i que segons
aquesta mateixa situació, i depenent de l’experiència i caràcter de l’individu
(a un nivell més subjectiu), es produirà un tipus d’emoció o una altra”.
La veritat, ara que tinc més
nocions sobre aquesta temàtica, que no anava mica mal encaminada, però a través
de cercar informació per Internet, i reflexionar-ne a classe i a nivell
individual, m’han anat sorgit distintes definicions, les quals exposaré a
continuació. Totes aquestes, a través d’anar assimilant i reconstruint esquemes,
o bé, a través de crear-ne de nous.
Cercant per Internet vaig
trobar definicions, com ara les següents:
“Las emociones son reacciones a las informaciones que
recibimos en nuestras relaciones con el entorno. La intensidad está en función
de las evaluaciones subjetivas que realizamos sobre cómo la información
recibida va a afectar a nuestro bienestar. En estas evaluaciones subjetivas
intervienen conocimientos previos, creencias, objetivos personales, percepción
de ambiente provocativo, etc”. (Bisquerra, 2000)
“La emoción es una respuesta immediata del organismo que
le informa del grado de favorabilidad de un estímulo o situación”. (V.J. Wukmir)
Les emocions segons Antonio Damasio:
Per tal de formular una nova definició d’emoció (a partir de la nova informació obtinguda i dels meus coneixements previs), vaig fer una llista de tots aquells aspectes que considerava característics d’aquesta, i que són els següents:
-És un estat
anímic.
-Es produeix davant una situació o esdeveniment (és una
resposta a un estímul).
-Depèn de l’experiència i del caràcter de l’individu,
així com dels seus coneixements previs.
-La intensitat d’una
emoció depèn de l’avaluació subjectiva que se’n faci.
-Sense emocions no té valor la intel·ligència.
-Una emoció és un sistema de guia per a l’organisme, i la
que fa possible prendre decisions.
-Una emoció que arriba a la ment es converteix en
sentiment.
-És de poca duració i transcorre pel nostre cos.
La meva nova definició d’emoció
era un conjunt de tots aquests aspectes i trets característics, però al
comparar-ho amb dues de les meves companyes de classe (Carolina i Alicia), vaig
acabar definint el concepte d’emoció de la següent manera:
“Una emoció és un estat afectiu intens i de poca durada,
influenciat per l’experiència i que es produeix com a resposta o reacció
inconscient davant un estímul. A més, està vinculat i interrelacionat amb el
sentiment, ja que és la causa d’aquest”.
De tots els aspectes que abans
havia inclòs en la meva llista, les meves companyes me’n varen fer posar en
dubte especialment dos (els quals estan marcats de color groc):
·
És realment una emoció un estat anímic? Ànim i emoció és
el mateix? O bé és un determinat tipus d’emoció la causa d’un determinat tipus
d’ànim? Després de reflexionar una
estona arribo a la idea de que estat d’ànim i emoció no són sinònims, i que una
emoció produïda per un estímul o esdeveniment, produeix que variï l’estat d’ànim,
tenint en compte però, que aquest sempre està present en nosaltres mateixos. És
a dir, en la meva opinió sempre tenim un determinat estat d’ànim o un altre,
però aquest es veurà alterat per les emocions.
·
La intensitat d’una emoció depèn de l’avaluació
subjectiva que se’n faci? En la meva opinió, si una emoció és una resposta o
reacció inconscient, si es du a terme una avaluació subjectiva ja no serà emoció,
sinó sentiment.
Un cop establerta la definició
del terme “emoció” junt amb les meves companyes, aquesta va tornar a veure’s
transformada quan vàrem compartir les nostres definicions amb tot el
grup-classe de l’assignatura d’educació emocional. Després d’arribar a un
consens entre tots, la definició d’emoció va quedar de la següent forma:
“Una emoció
és una resposta inconscient o involuntària a un estímul (intern o extern) que
provoca una alteració de l’ànim, i una alteració fisiològica i psicològica de
forma intensa i de curta durada. Aquesta pot ser agradable o desagradable, i pot
estar condicionada per les experiències prèvies, sent al mateix temps causant
del sentiment”.
Ara explicaré a través d’un
exemple el perquè considero aquests aspectes com a propis de la definició d’emoció
i no uns altres. Imaginem que es produeix el següent estímul extern: un crit
del nostre pare.
http://www.flickr.com/photos/gritorock/8533170208/
En aquest cas és extern, però
també hauria pogut ser intern (com ara per exemple, la sensació de gana).
Davant del crit del pare donem una resposta de forma inconscient o involuntària
que vendrà determinada per les nostres experiències prèvies. Com el crit ens
resulta una experiència desagradable (gens agradable pel que s’ha viscut fins
ara), el nostre estat d’ànim es veu disminuït, i es produeix una alteració
fisiològica (tensió en els muscles del cos) que va acompanyada d’una alteració
psicològica anomenada ràbia. Però aquesta emoció de ràbia es produeix de forma
intensa i de curta durada, ja que en la meva opinió, quan un es conscient a
nivell mental del que sent, ja no és emoció, sinó sentiment.
Un cop explicat el que entenc
per emocions (una temàtica molt complexa des del meu punt de vista), m’agradaria
centrar-me un altre cop en les emocions bàsiques, i especialment en aquelles
estratègies educatives que apareixen en el capítol Alquímia de las emociones
del llibre “Sentir y crecer” de
Silvia Palou i que considero essencials a tenir en compte.
·
LES ESTRATÈGIES DE L’ESTIMA, DE L’AMOR
ESTRATÈGIA: “Todos los seres humanos buscan ser amados y
reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros
comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres
y madres, debemos tenerlo siempre presente”.
En la meva opinió és molt
important que tothom es senti estimat i reconegut. Crec que si això no
succeeix, serà molt difícil que es pugui aprendre a estimar als demés. Per a
mi, sentir-se estimat i reconegut es sentir l’aprovació dels altres, que es
valora la persona en tots els seus aspectes. Si aquesta persona es sent
estimada es sentirà feliç, ja que veurà que té importància per als altres.
Com a individus des de que
naixem, necessitem crear vincle afectiu amb els demés, sentir-nos protegits, ja
que en cas contrari només sentirem tristesa, inseguretat i sentiment d’abandó. Un
exemple el podem veure quan els infants s’han de separar dels seus pares quan
comencen anar a l’escola. Aquests senten tant de desconsol ja que amb els qui
havien creat vincle afectiu i els valorava, els vol “abandonar”. Encara recordo
la frustració que sentia quan vaig començar anar a l’escola quan era molt
petita. Ara puc entendre el perquè d’aquella frustració. Necessitava l’estima d’algú,
i si em deixaven en aquell lloc estrany, probablement ningú me’n
proporcionaria.
·
LES ESTRATÈGIES DE LA POR
ESTRATÈGIA: “Es importante que el miedo deje de ser una
muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el
miedo y no negarlo”.
La nostra cultura sol
considerar la por com un aspecte vergonyós i dels més dèbils, però en la meva
opinió no ha de ser així. Per a mi, tenir por et fa resilent i és una forma de
fer front als obstacles de la vida, així com una oportunitat per aprendre a
enfrontar-se a situacions difícils. Des de la meva perspectiva, tenir por és
ser valent. És agafar aquell aspecte que posa en perill la nostra supervivència
i intentar enfrontar-s’hi. Crec que s’ha d’ensenyar als nens a posar nom a les
situacions de por en les quals es troben (les quals no són signe de debilitat),
que sempre se’n troben, ja que tothom té por a alguna cosa. Sense por, en la
meva opinió, no existiríem, ja que no percebríem el risc, i per tant, no
temeríem els perills de mort que moltes vegades ens posa al davant la mateixa
vida.
“El miedo atento
y previsor es madre de la seguridad”. Edmund
Burke (1729-1797)
·
LES ESTRATÈGIES
DE LA RÀBIA
ESTRATÈGIA: “Dejar
salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie”.
Sempre havia pensat que deixar
sortir la ràbia per sí mateixa, no era un aspecte bo, que feia mal als demés
des del punt de vista emocional (encara que aquests no hi estassin gaire
involucrats). Però al llegir la lectura de Silvia Palou m’he adonat que és molt
important deixar sortir la ràbia, explicar-la, verbalitzar-la, per tal d’entrar
en un estat de calma i de control, però sempre sense ferir a ningú. En la meva
opinió, és una bona estratègia deixar sortir la ràbia, ja que si es porta a l’interior
és pitjor, i sinó s’expressa en el moment adient, pot resultar difícil en
ocasions controlar-la i no ferir als demés. Això no obstant, des del meu punt
de vista, hi ha que tenir molta cura en el moment d’expressar la ràbia, ja que
moltes vegades pot culminar en estats d’agressivitat i rabietes, que l’únic que
fan és irritar més encara l’individu.
·
LES ESTRATÈGIES DE LA TRISTOR
ESTRATÈGIA: “Negar la tristeza no nos permite estar
alegres. Cuanto mayor es la pérdida, mayor es la tristeza”
He triat aquesta estratègia ja
que és molt típic dir als infants o a qualsevol altre individu que no plori,
per tal d’aconseguir així (probablement) que estigui content. Crec que és molt
important tenir en compte que plorar és una acció natural, i que el fet de
negar-la no fa estar contents, sinó l’únic que s’aconsegueix és reprimir una
emoció que té el mateix dret de ser expressada. És a dir, no estar trist no
provoca estar alegre, sinó que s’empresona una emoció i l’únic que s’aconsegueix
és estar encara més trist.
http://www.flickr.com/photos/caromicforeverandlovethepictures/2444325134/
·
LES ESTRATÈGIES DE L’ALEGRIA
ESTRATÈGIA: “Poner humor a la vida. Es una buena actitud
que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y,
mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor”.
L’altre dia vaig llegir un
article per Internet de procedència desconeguda, extret de la pàgina de
Psicologia Emocional de Ciara Molina, que deia el següent:
EL PUNTO NEGRO
Cierto día, un profesor entra al salón de clases y le
dice a los alumnos que se preparen para una prueba sorpresa. Todos se pusieron
nerviosos mientras el profesor iba entregando la hoja del examen con la parte
frontal para abajo, de modo que no vieran lo que contenía hasta que él explicara
en qué consistía la prueba.
-Una vez que entregó todas las hojas, les pidió que las
dieran vuelta y miraran el contenido. Para sorpresa de todos, era una hoja en
blanco que tenía en el medio un punto negro. Viendo la cara de sorpresa de
todos sus alumnos, el profesor les dijo: ahora van a escribir una redacción
sobre lo que están viendo.
Todos los jóvenes, confundidos, se pusieron a pensar y a
escribir sobre lo que veían. Terminado el tiempo, el maestro recogió las hojas,
las colocó en el frente del escritorio y comenzó a leer las redacciones en voz
alta. Todas, sin excepción se referían al punto negro de diferentes maneras.
Terminada la lectura, el profesor comenzó a hablar de la
siguiente manera:
- Este examen no es para darles una nota, les servirá
como lección de vida. Nadie habló de la hoja en blanco, todos centraron su
atención en el punto negro. Esto mismo pasa en nuestra vida, en ella tenemos
una hoja en blanco entera, para ver y aprovechar, pero nos centramos en los
puntos negros.
La vida es un regalo de la naturaleza, nos es dada con
cariño y amor, siempre tenemos sobrados motivos para festejar, por nuestra
familia, por los amigos que nos apoyan, por el empleo que nos da el sustento,
por los milagros que nos suceden diariamente, y no obstante insistimos en mirar
el punto negro, ya sea el problema de salud que nos afecta, la falta de dinero,
la difícil relación con un familiar, o la decepción con un amigo.
Los puntos negros son mínimos en comparación con todo lo
que diariamente obtenemos, pero ellos ocupan nuestra mente en todo momento.
Saca tu atención de los puntos negros, aprovecha cada momento y SÉ FELIZ.
DESCONOCIDO
Crec que és molt important
posar humor a la vida, riure’s dels obstacles i enfrontar-se’n. En la meva
opinió, fa que la vida sigui més meravellosa i que es pugui gaudir més d’aquesta.
Si els pares o mestres no es riuen d’ells mateixos, els models que aprendran els infants tampoc seran
els més adients. Per tant, hi ha que aprendre a veure les possibles
frustracions amb alegria. Des del meu punt de vista, és essencial.
·
Per concloure...
Cada dia vaig aprenent una mica
més sobre les emocions i la forma en què hi ha que afrontar-les en la vida.
Això no obstant, encara em queda molt per aprendre i tota una vida per
comprendre’n el seu funcionament, però a través d’anar provant i fallant ho
aconseguiré.
No hay comentarios:
Publicar un comentario