domingo, 2 de junio de 2013

Reflexions de mestra sobre les emocions...

Tinc la necessitat d’un nou canvi en el marc del meu aprenentatge i en la reflexió sobre el meu futur com a mestra, especialment en relació al món de les emocions. Ja he vist al llarg de diverses entrades, la importància d’aquestes en la pròpia vida personal, així com també, de la importància de treballar-les a l’aula i en l’àmbit de l’educació. Per això, ara és moment de reflexionar sobre com la forma d’actuar pot influir sobre aquestes emocions. D’aquesta forma, aquesta nova entrada estarà dividida en dos eixos fonamentals:
-Sobre com la forma d’actuar d’una mestra amb els pares d’un infant, pot influir a nivell emocional.
-Sobre una possible activitat de les emocions com a futura docent.

·         Analitzem la forma d’actuar d’una mestra:

“Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades”.
(Text vist a classe d’Educació Socioemocional)

Qui tenia raó? La mare o la mestra? O totes dues? L’educadora es va equivocar o va donar una resposta correcta a la situació en concret? En la meva opinió, per tal de poder contestar aquestes qüestions, primerament cal reflexionar sobre les temàtiques principals amb les quals gira el text mencionat. A simple vista, només llegir-lo, podem parlar del període d’adaptació, de la protocol·lització, o de la relació entre família i escola.

Com es pot observar en el text, el període d’adaptació és molt important a l’inici del curs escolar, ja que a més, afecta a família, escola i infants. Per altra banda, té molt a veure amb la implementació de les rutines, les quals són essencials ens els primers anys d’escola, ja que ajuden als infants a adquirir estructures temporals, entre altres aspectes. Anem a veure un vídeo, per entendre què és això del període d’adaptació:


Per tant, l’adaptació inicial és un moment molt crucial, ja que l’infant ha de separar-se dels primers vincles afectius, per tal d’adquirir-ne altres de nous. A més, des de la meva perspectiva, si realment es vol aconseguir una bona base, s’haurà d’invertir una gran quantitat d’energies en establir uns bons vincles i unes adequades regles de funcionament (basades amb la coherència, l’autenticitat i la condició positiva incondicional).

El procés d’adaptació és més important del que sembla, i com a mestres, crec que hem de fer saber als pares o a les principals persones de referència dels infants, la importància d’una cooperació conjunta per assolir aquest satisfactòriament. En la meva opinió, en el text citat més amunt, la mestra explica a la mare que no es troba segura en donar per finalitzat el període d’adaptació, i els arguments que dóna no són del tot convincents. Només parla de la programació, i dóna la sensació que només es preocupa per assolir els continguts que li són demanats. A més a més, crec que una de les funcions principals dels mestres, és aconseguir que els pares es sentin integrats dins l’escola, i transmetre’ls confiança, i en la meva opinió, en aquest cas, la mestra no ho aconsegueix.

El procés d’adaptació suposa molts de canvis en les costums dels infants, i en la reorganització de la vida familiar, i no es pot jugar amb aquest. En el text que estem analitzant, es pot observar que no hi ha un acord entre família i escola, pel que serà totalment necessari arribar a una proposta mútua, acceptada per totes dues parts, sempre vetllant per les necessitats del nen en qüestió. Crec que sinó hi ha una bona comunicació, res del que es desitja es podrà aconseguir. A més, cal tenir especialment en compte, que tots els infants són diferents, i cal respectar el seu ritme individual.

“Todos los hombres son diferentes. Y deben hacer lo posible por continuar siéndolo”. Paulo Coelho

Per tant, què hem de fer davant una situació en la que els pares ens diuen que el seu fill ja ha superat el període d’adaptació? Els mestres, al tenir en compte que tots els infants són diferents i per tant, consten de ritmes distints, han de donar per finalitzat el procés d’adaptació, o bé, han de seguir amb el seu protocol en concret?

Aquest vídeo,  ens pot ajudar a donar una resposta a les qüestions formulades:



Per tant, com es mostra en aquest vídeo, es tracta de respectar el ritme de cadascú. Però què fem si ens hem preestablert un protocol? En la meva opinió, les programacions relacionades amb el període d’adaptació, ens han de servir de marc d’actuació, pel que hauran de ser flexibles, però no per tallar el desenvolupament i el procés maduratiu de l’infant.  Estic parlant d’un protocol, però obert.

Per últim, en relació a l’anàlisi del text descrit més amunt, només dir que crec que la mestra no va donar una bona resposta a la mare de l’infant de 3 anys, ja que no va saber cercar uns arguments coherents, i a més, tallava el possible procés de l’infant, entre altres.

·         Una activitat de les emocions com a futura docent...

He acabat d’analitzar la forma d’actuar d’una mestra, especialment tenint en compte el nivell emocional. Això no obstant, crec que ja és moment de que comenci a proposar les meves pròpies activitats, i a mirar com actuaria en determinades situacions. Això sí, està clar que a través d’observar les actuacions dels altres, es poden aconseguir unes profundes reflexions i aprenentatges.

Després de que el meu professor d’emocional ens proporcionés tot un conjunt d’exemples sobre activitats per treballar les emocions, si n’hagués d’elegir una em quedaria amb la que ara explicaré, però fent tota una sèrie de modificacions oportunes:

·         TÍTOL:

L’activitat s’anomena “Tira i emociona’t”.

·         DESCRIPCIÓ DE L.’ACTIVITAT:

Aquesta activitat sobre les emocions es pot realitzar en diferents nivells d’escolarització (tot i que va dirigida a nens i nenes d’uns 6 anys d’edat aproximadament), i es pot fer amb diferents agrupaments, per parelles, o bé, individualment. Adaptant-la al que crec que seria més adequat, fomentaré el treball individual de cadascun dels alumnes, el treball per parelles, i per últim, el treball en gran grup. Això és així, ja que crec que el treball o aprenentatge cooperatiu entre iguals és molt important. A més, com diu un refrany: “pensen més dos caps junts, que no un de sol”.

L’activitat (adaptada per mi) consistirà amb el següent:

1)      La mestra, després d’haver fet tot un recull d’aquelles frases més significatives dites pels infants del grup-classe durant un cert temps, les utilitzarà per treballar les emocions, tot dient-los als infants que els ha extret d’ells mateixos. En la meva opinió, és molt important que els continguts que es treballen a classe no siguin sense sentit, sinó que han de tenir un significat coherent per als infants. D’aquesta forma, s’aconseguirà un aprenentatge significatiu (tal i com ens deia Ausubel), el qual és essencial des del punt de vista constructivista:



2)    Prèviament, la mestra haurà elaborat un dau de les emocions de tamany bastant gran, en el qual hi apareixeran emocions com: l’alegria, la tristesa, la por, la vergonya, la ira i la sorpresa.








3)      Per tal de dur a terme l’activitat, la mestra agruparà els infants en forma d’assemblea, asseguts en cercle. A l’atzar es triaran 2 infants, els quals començaran el joc, però s’aniran fent diversos torns fins que hagin pogut participar tots. Cada parella d’infants haurà de tirar el dau, i amb l’emoció que els hi toqui, un d’ells haurà d’anomenar la frase que diu la mestra (tot expressant verbalment l’emoció), mentre que l’altre nen l’haurà d’expressar, però amb gestos. La funció de la resta d’infants del grup, serà identificar quina és l’emoció que estan representant els seus dos companys. Un cop que hagin endevinat quina és l’emoció que intenten expressar, es farà un petit debat sobre si aquella frase es sol expressar amb aquell estat emocional o no, i a més, es parlarà d’aquelles situacions que han viscut que han sentit l’emoció que ha sortit en el dau. Posaré un exemple:

La mestra llegeix la frase: “avui fa bon dia”, i als dos nens seleccionats els hi surt en el dau l’emoció de la por. Un d’ells torna a repetir la frase com si tingués por, mentre que l’altre nen ho fa a través de gests. La resta d’infants han d’endevinar de quina emoció es tracta (ja que és secret de la mestra i de la parella d’infants que juga), i un cop que ja s’ha encertat, es debat si “avui fa bon dia” generalment s’expressa en forma de por o d’acord alguna altra emoció. Tot això, tenint en compte en tot moment, les pròpies vivències dels protagonistes, els infants.


·         MATERIAL NECESSARI PER DUR A TERME L’ACTIVITAT:

El material que es requereix per fer l’activitat “Tira i emociona’t” és el següent:

-Un dau de les emocions.
-Una llista amb frases dites pels infants.
-Rúbriques d’avaluació, tant per la mestra com pels infants.

·         OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:

Des del meu punt de vista, amb aquesta activitat que estic plantejant, es poden complir tota una sèrie d’objectius, els quals són molt importants a nivell emocional:

-Aprendre a expressar i a representar algunes emocions. En la meva opinió, les emocions no s’han d’ocultar, sinó que s’han de treure a l’exterior. Crec que és molt interessant que des de que els infants neixen, se’ls hi faci veure aquesta perspectiva. Això no obstant, quan parlo d’expressar les emocions, no vull dir tampoc expressar-les de qualsevol manera, sinó saber expressar-les de manera assertiva, “amb assertivitat”, o sigui, saber expressar el que es sent sense ferir als demés. 



-Aprendre a reconèixer i a interpretar emocions pròpies i dels altres (empatia).  Crec que tenir empatia i saber-se posar a la pell dels demés és essencial, ja que és una de les millors formes de comprendre’s a un mateix i entendre com es senten els altres davant una situació determinada.


-Crear un bon clima afectiu. En la meva opinió, no es poden treballar les emocions, sinó es parteix d’un clima de benestar emocional adequat.

-Fomentar els vincles afectius i de relació.

-Aprendre a relacionar les emocions amb les pròpies experiències viscudes. Voler parlar de les emocions, posar-les un nom, i entendre-les, no es pot aconseguir sinó es relaciona amb el propi jo.

·         CONTINGUTS A TREBALLAR:

Quins continguts curriculars es podrien treballar amb l’activitat proposada? Només es treballarien les emocions, o també s’inclourien altres àmbits? Per començar, amb aquesta activitat es podrien treballar tota una sèrie de competències bàsiques, com ara les següents: la competència comunicativa, la competència d’iniciativa i autonomia, la competència d’aprendre a aprendre, la competència social i ciutadana,... A més a més, els continguts curriculars bàsics girarien entorn d’eixos tant fonamentals com: la comunicació; el saber expressar, reconèixer i interpretar emocions; i l’empatia. Per altra banda, personalment crec que les emocions no s’han de treballar de manera aïllada, sinó que també es poden vincular amb altres àrees curriculars, com puguin ser: llengua, l’educació corporal, l’educació per a la ciutadania, l’educació visual, etc.

·         AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:

Per tal de dur a terme l’avaluació de l’activitat, crec que l’observació directa en l’àmbit de l’educació infantil és una de les més importants, ja que a través d’aquesta, es pot aprendre molt de la forma de ser i d’actuar dels nens. Això no obstant, també es podria fer servir de l’ajuda d’una rúbrica, que en el cas de la mestra (en relació a aquesta activitat) podria ser la següent:

Nom de l’alumne:
SEMPRE
A VEGADES
MAI
PARTICIPACIÓ I INTERÉS




RELACIÓ  AMB  ELS   DEMÉS




ÚS LLENGUA ORAL




IDENTIFICACIÓ
DE LES EMOCIONS




Per últim, crec que seria molt adient, fomentar l’autoavaluació individual per part de cadascun dels nens (per exemple, també a través de l’ús d’una rúbrica), així com també, la coavaluació. Una forma d’aconseguir la coavaluació, podria ser fent ús de la empatització.

·         PER QUÈ HE TRIAT AQUESTA ACTIVITAT?

Per últim, m’agradaria especificar per quins motius he triat aquesta activitat i no una altra:

-Es poden treballar les diverses emocions bàsiques.
-Es pot treballar l’empatia i les relacions socials.
-És lúdica.
-Es pot reflexionar a través d’ella.
-És concreta i precisa.
-És significativa per als infants.
-Es poden treballar diverses àrees curriculars.
-És molt adequada des del punt de vista constructivista, i no exclou a ningú.

Per concloure, ja és el moment de començar a pensar sobre com treballar les emocions en l’àmbit de l’escola. Està molt clar que aquestes no han de ser reprimides, i per això, cal cercar formes per poder gaudir-les i sentir-les, i aquest és un dels meus reptes. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario