Una reflexió molt interessant sobre la família i l'escola...

M’agradaria centrar-me en aquesta nova entrada a fer una reflexió més profunda sobre la temàtica de la família i l’escola. El perquè? Perquè aquests dos agents socials són essencials en els primers anys de vida de l’infant.

Per una banda, en primer lloc, faré una reflexió sobre una pel·lícula vista a classe, en la qual es veuen reflectits distints models familiars. Per una altra banda, després m’endinsaré dins el món de l’escola, per tal de cercar quina seria la més adequada actualment.

·         PEL·LÍCULA: “UN LUGAR DONDE QUEDARSE”:

Abans de dur-ne a terme una reflexió al respecte, aquí vos deixo el tràiler per “anar escalfant motors”. Això és així, ja que és una pel·lícula fascinant, especialment si es vol profunditzar en l’àmbit de la temàtica familiar. 

Qualsevol història de la qual es vulgui reflexionar, és necessari conèixer-la, saber què ens conta, què ens vol transmetre. Cal cercar els seus esperits més profunds, per tal de poder entendre la seva vertadera essència. Per això, primerament, a banda del tràiler, faré un petit resum sobre el desenvolupament de la pel·lícula, el qual ajudarà a treure aspectes de reflexió. Aquí teniu el petit resum creat per mi:

Els protagonistes d’aquesta pel·lícula creada per Sam Mendes són una parella que estan a l’espera de tenir una filla, però aquests es mostren molt insegurs, ja que volen un lloc de creixement i desenvolupament idoni per a la seva nena, i temen que no puguin ser uns bons pares o que no sàpiguen donar resposta a les necessitats que puguin sorgir. Per tal d’obtenir el seu objectiu: trobar un lloc adient per començar la seva vida familiar, en un primer moment cerquen punt de suport a la seva família (els futurs avis), però al veure que aquests no podran complir (ja que se’n van de viatge), decideixen anar a cercar un altre lloc per dur a terme la millor educació per a la seva filla. Així, gràcies a diferents familiars i amics van descobrint diferents models familiars d’educació, però cap els hi convenç, ja que són massa extrems (massa autoritaris, massa permissius,...). Aquest fet provoca que hagin de reflexionar conjuntament sobre com volen educar al seu fill, arribant a la conclusió que el millor habitatge és el que poden crear ells mateixos, partint de les necessitats de l’un i de l’altre, però amb una màxima finalitat: satisfer les necessitats més bàsiques dels més petits.

Un cop tot això, voleu saber què m’ha aportat aquesta pel·lícula? Sobre quins aspectes m’ha fet reflexionar? Anem a veure-ho pas a pas:

-En primer lloc, crec que es tracta d’una pel·lícula que reflecteix molt bé el rol actual dels pares, i els canvis que suposa en l’estructura i en la vida familiar tenir un fill. Avui en dia, s’ha de tenir molt clar si realment s’està preparat per tenir un fill i educar-lo. Està clar que no serà un camí ple de pètals de roses, però amb esforç i constància si podrà caminar amb comoditat.

http://www.flickr.com/photos/danny_playami/307468891/

En la meva opinió, l’entrada d’un nou membre a la família provoca canvis a distints nivells, els quals s’han de tenir en compte. Podem parlar de canvis en l’establiment de papers i rols, de canvis afectius, socials, de lligams, de funcions,... i molts altres més. L’arribada d’un nou individu dins la família pot suposar l’entrada d’una gran quantitat de dubtes, i la pel·lícula ens demostra uns pares insegurs i preocupats per la responsabilitat que implica (entre altres aspectes) ser pares. A aquests ningú els ha ensenyat a ser pares, i es pregunten com aprendre a ser-ho, i de quina forma serien els millors pares. Aquí teniu un capítol molt interessant de Redes: “Aprenent a ser pares”:

Això no obstant, no ens adonem que per a ser uns bons pares, el més important és la unió de la parella en el moment de tenir un fill, així com també, la comprensió, la bona comunicació, i la bona interacció entre els diferents membres que hi puguin tenir influència.

Anteriorment, havia esmentat que crec que es tracta d’una pel·lícula que reflecteix molt bé el rol que executen els pares actualment, i alguns dels aspectes que apareixen i que ho demostren els protagonistes, són:

-La recerca del millor habitatge per al fill.

-Agafar com a primer punt de suport per tenir cura dels fills els avis. En aquesta pel·lícula es mostra el gran enuig que tenen els pares protagonistes, al sentir que els avis s’aniran de viatge un mes abans que neixi el seu fill, i que es perdran els 2 primers anys de vida, els quals són essencials. Actualment, en la nostra societat, els pares tendeixen a cercar suport en els avis, perquè aquestos els ajudin a fer front a l’educació del seu fill, entre altres aspectes, o bé, com a suport econòmic. Això provoca que els avis sentin que els hi són exigides massa responsabilitats? Anant a aquesta pàgina web podeu veure un vídeo molt interessant que ens ho explica:

http://www.antena3.com/videos-online/noticias/sociedad/mas-mitad-abuelos-cuidan-sus-nietos-diario_2011112200117.html

-En segon lloc, la pel·lícula també m’ha fet reflexionar sobre el següent: Moltes vegades els pares volen convertir-se en els millors models per als seus fills, i no es centren amb les necessitats que realment puguin tenir aquests últims. Volen aconseguir el millor per als seus fills, i moltes vegades acaben centrant-se, gairebé sense adonar-se’n, pràcticament només amb els seus propis interessos. D’aquesta forma, creen fills dependents i els sobreprotegeixen massa. En la meva opinió, en el moment de tenir fills, el primer que cal plantejar-se són les necessitats bàsiques d’aquests. A més a més, també és molt important, des de la meva perspectiva, plantejar-se com a pares com es vol educar al fill, i què s’entén per educació. Cal fer una reflexió profunda sobre com educar als fills.

Como Educar a Los Hijos by Manuel Bros

-En tercer lloc, “Un lugar donde quedarse” també em porta a pensar sobre la gran diversitat de famílies que coexisteixen actualment. A més, moltes de les famílies sembla que són perfectes des de l’exterior, però des de l’interior no funcionen tant bé, i al llarg de la pel·lícula es demostra. Tot això, em porta a reflexionar sobre si existeixen dins de la societat, models de família correctes o incorrectes. En la meva opinió, sí que existeixen tots dos models. Exemples de famílies que apareixen en la pel·lícula, i que penso que no són les més adequades, són:

• Aquelles famílies que inculquen valors incorrectes als seus fills, que els etiqueten, que creuen que els seus fills no els escolten i que no són conscients del que estan dient (però realment sí).
• Aquelles famílies que diuen que és molt important mostrar la sexualitat als infants des de l’úter, i que si els altres pares no són conscients del mal de no expressar el seu amor davant els fills. En la meva opinió, els aspectes sexuals no s’han d’amagar, són naturals, però no amb total llibertat en les primeres edats, especialment per qüestions socials i culturals, així com de respecte mutu.

-Per últim, només dir que es tracta d’una pel·lícula que m’ha deixat amb una moralitat molt d’acord amb els meus interessos:

“El millor model de família no s’ha d’anar a cercar a l’exterior, l’important és ser uns mateixos”

“El millor lloc familiar és el que es pot crear un mateix, a partir de necessitar-se l’un de l’altre, i tenint en compte les necessitats infantils”

Com diu Oscar Wilde:

“Sé tu mismo, los demás puestos ya están ocupados”

·      HEM PARLAT DE LA FAMÍLIA, PERÒ COM HAURIA DE SER L’ESCOLA DELS NOSTRES DIES PER DONAR RESPOSTA A LES NECESSITATS EMOCIONALS INFANTILS?

Hem vist que és essencial que la família doni resposta a les necessitats bàsiques dels infants, destacant la satisfacció de les necessitats emocionals d’aquests, però com hauria de ser l’escola actual per complir aquest tipus de necessitats? Avui en dia les té en compte? I quin tipus d’escola volem? Aquí teniu un vídeo on alguns personatges ens expliquen la seva versió:

Voleu saber com crec que hauria de ser l’escola actual per respectar i satisfer les necessitats emocionals dels nens i nenes, i no només d’aquests, sinó de tots els adults que en formen part?

En primer lloc, cal saber que una escola de les característiques que ara explicaré, es fa necessària, ja que fa possible que els infants puguin desenvolupar tot un seguit de capacitats socialitzadores, cognitives i emocionals, que en un altre àmbit no es poden desenvolupar de la mateixa forma, o es fa complicat que s’hi desenvolupin. Sí que és veritat que hi ha famílies que aposten per educar els seus fills a casa seva, sense necessitat d’incloure’ls a un àmbit d’educació formal, però anar a una escola que respecta els criteris emocionals i que tingui en compte la relació amb la família i amb tota la societat en general, també pot ser molt adequat.

Quines necessitats hauria de cobrir?

En el moment de pensar com hauria de ser l’escola dels nostres dies, crec que la primera condició que s’ha de tenir en compte, són les necessitats emocionals que es volen satisfer. Algunes d’aquestes són:

• L’autonomia. En la meva opinió, el fet que es proporcioni a l’infant situacions a l’aula que li permeti adquirir l’autonomia de forma progressiva, redueix que caigui en la sobreprotecció. Els infants han d’aprendre a enfrontar-se al món que els envolta des de ben petits.
• La seguretat. És molt important que l’infant es senti segur, que se li proporcioni confiança des de l’escola. Ha de sentir que disposa de suport emocional, que pot comptar amb algú, i això provocarà que es senti millor des del punt de vista emocional, i que la seva xarxa de relacions socials millori. A més a més, la seva autoestima es veurà beneficiada i tindrà una millor acceptació de sí mateix. Crec que una bona manera d’aconseguir aquesta seguretat és a través d’una actitud càlida, proximitat, i amb l’establiment d’uns límits clars i coherents. Moltes vegades, també, el contacte físic pot suposar una gran font de seguretat.

http://www.flickr.com/photos/_lope/3512466930/

• La socialització.

“La socialización sólo se presenta cuando la coexistencia aislada de los individuos adopta formas determinantes de cooperación y colaboración que caen bajo el concepto general de la acción recíproca”. (Georg Simmel)

Quan parlo de socialització em vull referir al procés de reconeixement, identificació i integració de l’individu dins d’un grup social, vull fer referència a la idea de respecte incondicional que destacava tant Carl Rogers. Crec que és molt important que a l’escola l’infant es pugui socialitzar. És un ésser social, i necessita formar part d’un grup en el qual es senti reconegut i pugui reconèixer. El nen o nena necessita establir relació i un lligam afectiu amb els demés, i especialment, sentir-se acceptat pels iguals.

• La garantia d’una educació per a la vida, que proporcioni varietat de recursos, i no una educació propedèutica, que només prepara per a l’escola. Aquí teniu un vídeo que ens mostra els avantatges de l’educació per a la vida, en comparació amb la que només prepara per a l’escola i per a executar una professió:
• 
  

Si realment volem apostar per a una educació integral, que proporcioni coneixements, actituds i valors, hem de preparar per a la vida. Per a mi, una educació per a la vida és aquella que dóna les condicions necessàries per a què l’infant pugui enfrontar-se a les distintes situacions quotidianes que se li presenten o que se li poden presentar.

• L’adaptació. Una de les necessitats que crec té l’infant és poder adaptar-se a l’escola. Això és així, ja que per exemple, als inicis de la seva escolarització, l’únic àmbit amb el qual pràcticament només ha tingut contacte és amb el familiar. Per altra banda, també ha d’anar adaptant-se als diferents canvis que es van produint al llarg de l’escolarització.

Quins objectius hauria de complir?

Un cop vistes les necessitats, especialment de caire emocional, que hauria de cobrir l’escola, m’agradaria fer una llista d’aquells principals objectius que hauria de complir:

-Desenvolupar el pensament crític de l’infant i la seva reflexió. L’escola ha de provocar que els nens i nenes es formulin preguntes sobre el món, per tal de que aquests puguin construir el seu coneixement, i a més, fer front a les distintes circumstàncies que se’ls hi van presentant. Com diu Benigne Bossuet:

“La reflexión es el ojo del alma”

-Treballar les emocions. Com diu Silvia Palou al seu llibre Sentir y crecer, “L’escola és una olla provocadora d’emocions significatives en l’infant” i per aquest motiu, s’ha de donar especial importància a aquestes, a identificar-les, a ajudar a reconèixer-les, a viure-les.

-Treballar interaccions i viure experiències on cada infant aporta aspectes nous. Aquest és un objectiu fonamental. S’han de treballar les diverses relacions socials que es puguin establir, i donar pas a què els nens i nenes puguin explicar les seves vivències, així com relacionar-les amb els nous coneixements que van adquirint.

-Integrar la família dins la comunitat educativa és un altre objectiu essencial a l’escola d’avui en dia, segons el meu propi punt de vista. Per a poder formar part de l’escola i participar, la família s’ha de sentir integrada i reconeguda, sentir que té un lloc i que se la respecta de forma positiva.

Quin model hauria de seguir l’escola de les emocions?

A l’hora d’elegir quin model volem que sustenti l’escola, crec que el més important és tenir en compte els objectius i necessitats que es volen satisfer, i després, partir d’aquest punt que es demana.

Des dels primers inicis de l’escolarització, ha existit un model escolar molt basat amb els objectius de guardar, entretenir i tenir cura dels infants, amb gairebé l’única motivació de mantenir aparcats els infants per manca de temps i per necessitats econòmiques. Estic parlant de les anomenades guarderies o asils.

Això no obstant, crec que una escola de les emocions hauria de seguir el model d’escola infantil de caire constructivista, o el model de l’anomenada casa de nens. En la meva opinió, es tracta d’apostar per un model on el nen sigui el protagonista, i en el qual es tinguin en compte els seus interessos i motivacions.

L’origen del model educatiu més adient, crec que es fonamental que estigui basat en la societat, centrat en l’infant o centrat en la construcció del coneixement, o amb tot a la vegada. Des de la meva perspectiva, ha de ser un model que prepari per a la vida i que fomenti el desenvolupament integral de l’infant, tenint en compte sempre el tema de la diversitat i l’ideal de que l’infant és una persona capaç.

Per últim, després d’haver vist la importància de la família i l’escola, m’agradaria mostrar-vos un bloc molt interessant, on es pot observar un vídeo de distints models d’educar, un orientat  a l’aula d’un centre de Barcelona, un altra a una escola rural de Montseny, i un altra basat amb l’aprenentatge des de casa amb els pares.

http://blocstv.laxarxa.com/alpotpetit/2011/10/04/ensenyament/

Per concloure, bona part de l’educació de l’infant, depèn de com es vulgui focalitzar des de l’àmbit de la família i l’escola.