Un naixement, un nou món d'emocions...

He iniciat la meva entrada amb el títol “Un naixement, un nou món d’emocions”, ja que considero que reflecteix molt bé de què tractarà aquesta, i també recull (en la meva opinió) la temàtica principal d’un vídeo vist en la classe d’educació socioemocional “The Baby Human”, del qual m’hi dedicaré a fer-ne una reflexió.

Baby Human Sentirr

Amb el títol “Un naixement, un nou món d’emocions” em vull referir a què cada infant que neix, ja gaudeix de certes emocions, però que per cadascun d’ells suposa una nova dimensió, ja que són sens dubte, éssers únics, amb maneres de ser i d’expressar-se diferents. Aquesta és una de les idees fonamentals que ens transmet el documental “The Baby Human”, fent-nos adonar al mateix temps, que durant els primers anys de vida trobem presents moltes emocions en diverses situacions que és molt important conèixer-les.

Haig de dir, que abans de veure aquest vídeo, no em parava a pensar en la gran importància que pot arribar a tenir l’àmbit emocional en els nadons, i no perquè no en sigui conscient, sinó perquè em limitava a associar-ho més entre la gent adulta o entre infants més majors. Ara, gràcies a aquest documental, he pogut conèixer de forma aproximada quin és l’origen de les emocions durant els primers anys de vida, i a tenir-ne una concepció molt més adaptada a la vertadera realitat. Per tant...

·         Quins aspectes del vídeo m’han resultat interessants i reforcen el que ja sabia?

-Un primer aspecte que em va resultar molt interessant i que reforça de certa forma els coneixements previs que ja tenia, és que si el nadó no estableix vincles afectius adequats des del seu naixement amb les persones de referència per a ell, tardarà més en somriure i en expressar les seves emocions pròpiament dites. Això em fa pensar en la importància de que hi hagi un clima ple d’afectivitat i de seguretat per als infants (ja des de dins del ventre matern), per a què pugui expressar les seves emocions més fàcilment, ja que en cas contrari, l’únic que s’aconseguirà és desenvolupar infants insegurs i ple d’incerteses, que veuran condicionada la seva pròpia història en el futur.

“Todo lo que percibimos a lo largo de la vida – la manera de enfocar cualquier realidad – está condicionado por nuestra historia y nuestras experiencias afectivas.” (Autor, Silveira)

En la meva opinió, és molt important la comunicació i el vincle afectiu del pare o la mare amb l’infant, per així aconseguir una bona i saludable expressió emocional en un futur, destacant a més a més, el tacte físic i els moments d’intimitat.

-Des de sempre he sigut conscient que els infants, des de ben petits, són capaços de reconèixer amb la cara, els gestos i el to de veu, si la seva mare o pare estan alegres o trists, però probablement, aquest documental del qual estic fent referència, també m’ha ajudat a reforçar la idea de que fins i tot són capaços d’interpretar les emocions en persones desconegudes.


http://www.flickr.com/photos/civilon/5117247599/

-Un aspecte de gran interès que he notat que el documental també ens intenta transmetre i reforçar, és la importància de que els adults coneguin en tot moment els diferents plors de l’infant, ja que per mitjà d’aquests, els més petits ens expressen quines són les seves necessitats i el què desitgen en cada situació. Moltes vegades, si ens hi parem a pensar, els adults, quan sentim a un infant a plorar, només tenim en compte els nostres beneficis, i poques vegades ens parem a reflexionar què és el que ens vol dir exactament. A nivell personal, puc dir que és un tema que em té bastant preocupada, ja que per a mi, entendre els distints plors de l’infant requereix un llarg procés de reconeixement. Ara per ara, com no tinc cap nadó proper, no som capaç d’identificar el plor de qualsevol nadó. Però per què és tant important identificar què ens diu el nadó quan plora?

-Un altre aspecte del documental que m’ha semblat interessant i que reforça el que ja sabia, és que cada infant té el seu propi caràcter individual, i com la seva cura en depèn en gran mesura, cal tenir-lo molt en compte en tot moment.

“La gran esperanza de la sociedad radica en el carácter del individuo”. William Ellery Channing

Aquest últim aspecte relacionat amb el propi caràcter de cadascú, també em fa reforçar la idea de que cada nen tindrà el seu propi estil de superar els seus sentiments. Si observem en el nostre voltant no trobem cap infant igual, tots són diferents, amb la seva pròpia manera de ser,  i amb reaccions distintes, però no per això millors ni pitjors. Tenim el dret de poder ser diferents. Cada nadó quan neix té el seu propi temperament, i d’ell, en depèn l’expressió de les emocions en un primer moment.

Això no obstant, l’expressió de les emocions no només depèn del caràcter i del temperament, sinó que també, agents socialitzadors tant importants com la família, hi juguen un paper essencial. Per altra banda, l’infant, a partir de l’observació i interactuació amb el medi,  també pot aconseguir un gran desenvolupament emocional.

·         Quins aspectes del vídeo m’han aportat nous coneixements?

He acabat d’explicar en l’apartat anterior aquells aspectes del documental que ja coneixia, però que aquest últim m’ha ajudat a reforçar, i ara m’agradaria especificar quins són els nous coneixements que m’ha ajudat a construir (els quals són diversos).

-En primer lloc, he pogut aprendre sobre el somriure social que té lloc en els nadons. Sempre me’n recordaré de la satisfacció que vaig tenir quan a l’acariciar lleugerament els llavis del nadó de la meva cosina (de només 15 dies de vida), aquest em somreia àmpliament, com si rigués, tot pensant que estava establint tota una interacció amb mi, però resulta que aquest fet no era més que un simple acte reflex del nadó. El fet de que l’acariciés provocava que somrigués, però encara no somreia per intentar donar-me una resposta. El somriure social no apareix “aproximadament” fins els 3 mesos de vida (moment en el qual l’infant comença a expressar de forma més clara les seves emocions). Aquest document que a continuació es pot veure ens explica molt bé això del somriure i del somriure com a fet social que té lloc en el nadó:

Spitz Sonrisa Social by May Martorelli

-En segon lloc, haig de dir que no estava del tot segura que el caràcter d’una persona realment es pogués modificar, però amb el documental he pogut aprendre que el caràcter d’un individu canvia, es transforma, a partir de la gent que ens envolta i dels diversos contextos que ens influeixen en el desenvolupament. Com diu Antifonte:

“El ambiente en el que se mueve la persona la mayor parte del día determina su caràcter”.

-Per altra banda, també he après que les emocions dels nens es poden regular a través de distraccions externes i certs estímuls o estratègies. M’ha quedat molt clar que la conducta, el caràcter, les emocions que tenim,... no han de ser sempre les mateixes, sinó que amb les eines i els recursos adequats es poden regular, per exemple.

-Sempre havia pensat que un infant s’autoreconeix, per exemple en un mirall, des del moment que neix. Però amb el vídeo he pogut adonar-me’n que un infant no aprèn a autoreconeixer-se fins que té aproximadament uns 2 anys d’edat. Abans d’aquesta època, va en busca de l’infant que observa a través del mirall (sense pensar que és ell mateix), o bé, pot arribar a tenir por d’allò que veu a través d’aquest últim. Haig de confessar que sempre m’ha semblat molt interessant el procés d’autoreconeixement com a ésser viu, però mai m’havia parat a pensar en quin moment un individu s’autoreconeix pròpiament dit.

http://www.flickr.com/photos/albumdematilde/237292176/

Però no només em sorprèn el fet de que l’infant s’autoreconeixi a través dels sentits, sinó que el fet de que sigui capaç de reconèixer els seus propis èxits i fracassos, dóna lloc que a què aparegui en ell: l’orgull i la vergonya. Em considero una persona bastant tímida i orgullosa, i em sembla molt curiós que apareguin en el moment en què un infant comença a reconèixer els seus propis èxits i fracassos. Vet aquí unes cites que defineixen molt bé què entenc per èxit i fracàs:

“El éxito es aprender a ir de fracaso en fracaso sin desesperarse”. Winston Churchill 

“Todo fracaso es condimento que da sabor al éxito”. Truman Capote

Això no obstant, el documental “The Baby Human” ens demostra que davant d’una situació d’èxit o fracàs, l’emoció que expressi el nen dependrà del seu propi temperament i caràcter. Però què és això de temperament i caràcter? És el mateix? Quina diferència hi ha? Sempre havia utilitzat aquests dos termes com a sinònims, i gràcies al documental he pogut entendre que cada infant neix amb un temperament propi, i aquest últim, s’expressa a través del caràcter. Per tant, són dos conceptes molt relacionats, però que no acaben de voler dir-nos el mateix. 

·         Quins aspectes del vídeo m’han semblat susceptibles de debat o discussió?

Com es pot observar al llarg de tota l’entrada, són molts els coneixements que he obtingut gràcies al documental del qual estic fent referència, però això no obstant, m’he trobat amb algun aspecte (que des del meu punt de vista) s’hauria de debatre o posar en dubte, ja que moltes vegades, del debat i de la discussió, sorgeix la vertadera reflexió.

-En primer lloc, m’agradaria posar en dubte el fet de que els infants comencin a identificar les expressions facials i de veu amb aquest ordre:

1) Les mares, per la raó de que són més expressives que els homes.

2) Un poc més tard els desconeguts.

3) Els pares.

Sí que és bastant lògic que els nadons comencin a identificar les expressions facials i de veu de la seva mare, ja que estan connectats amb ella des de que es troben en el ventre matern, i només al néixer, aquesta és qui els hi ha de donar el pit, però i si no pot? En la meva opinió, l’infant aprèn a identificar les expressions facials a partir del vincle afectiu que estableixi, ja que per exemple, pot estar més temps amb una altra persona que no amb la pròpia mare.  Per altra banda, no estic d’acord amb el fet de que els infants aprenguin a identificar primer les expressions facials de la mare perquè aquestes són més expressives que els homes. Moltes vegades, en el cas dels homosexuals (per exemple), trobem molts homes amb una gran expressivitat. Per altra banda, també m’agradaria posar en dubte si són més fàcils de reconèixer les emocions dels desconeguts que dels propis pares. Des del meu punt de vista, es reconeix millor amb els qui s’està més temps unit.

http://www.flickr.com/photos/fotorita/1401398423/

-En segon lloc, també és digne de debat o discussió, si els nens sempre disposen dels mateixos trets en el caràcter al llarg del temps (temperament innat), o bé, aquest va variant a través de les influències ambientals. El caràcter varia al llarg dels anys o continua sent sempre el mateix? Existeixen els anomenats caràcters fàcils o difícils? En la meva opinió, no hi ha caràcters fàcils ni difícils, sinó que tot dependrà de la manera amb la qual es tracti aquest caràcter i de les estratègies que es facin servir en cas de que es vulgui modificar.

-Un tercer aspecte que també pot entrar en debat, és si els infants tenen habilitats pròpies per regular les seves emocions o encara són massa petits. En la meva opinió, sí que disposen dels recursos adients des de que són ben petits, ja que per exemple, utilitzen moltes estratègies creatives per alliberar la seva frustració per qualsevol circumstància. Cada infant es frustra de manera diferent davant d’una circumstància que no ha acabat d’acomplir les seves expectatives, i el vídeo “The Baby Human” també ens ho demostra.

-Per acabar, una última idea que també es podria discutir, és l’edat aproximada que dóna el vídeo sobre els diversos avanços emocionals que es produeixen en l’infant al llarg dels seus primers anys de vida. En la meva opinió, les diverses edats que es van dient són molt relatives, ja que cada infant és un món i té un nivell maduratiu distint.

·         Aspectes a reflexionar sobre el vídeo:

No m’agradaria acabar aquesta entrada, sense abans destacar aquells aspectes dels quals m’ha fet reflexionar el vídeo.

-En primer lloc, m’ha fet reflexionar sobre les anomenades EMOCIONS MORALS. Mai havia sentit a parlar d’elles, i en una primer instància, si les hagués de definir, diria que són aquelles emocions que estan relacionades amb la moral, amb l’ètica, amb el que està bé i el que està malament en relació a la resta i el propi jo. Del vídeo se’n pot extreure que són aquelles emocions que sorgeixen quan l’infant aprèn a reconèixer el seu propi jo (al voltant dels 2 anys d’edat) i que es manifesten mostrant preocupació per la resta de persones. Així, les seves possibles funcions poden ser el desenvolupament emocional a nivell personal, i la millora de les relacions cap i amb els demés. Són per exemple, l’orgull i la vergonya. Aquí podeu veure per exemple, un document molt interessant sobre les emocions morals:

"Las Emociones Morales" by Chantal Escarlet Valenzuela Herrera

-En segon lloc, he pogut reflexionar a primera mà, d’aspectes com els següents:

o   De la importància de que els infants reconeguin les seves pròpies emocions i la dels demés, i que a més, hi hagi una interpretació mútua del que aquestes volen dir.

o   De la importància de l’establiment d’uns adequats vincles afectius per al desenvolupament emocional i d’un bon clima afectiu.

o   De la importància de conèixer l’infant com a individu únic, i amb necessitats concretes, a més d’amb un caràcter i temperament determinat.

o   Del rol que ha d’exercir l’adult i l’educador.

o   I de mols altres aspectes més.

Per concloure, és molt l’aprenentatge que he realitzat en torn al món de les emocions que té lloc en els infants des del seu naixement, però encara em queden molts esquemes per acabar de construir, modificar i reflexionar-ne. Com aconseguir-ho? Començant per identificar les meves pròpies emocions, posant-les nom, i creant un clima afectiu adequat per tal de reconèixer què ens vol dir l’infant quan expressa una emoció, i especialment, reflexionant.