Educar les emocions en una escola inclusiva...

Avui en dia, comença a posar-se de moda parlar de la importància d’educar les emocions a les escoles. Aquestes, són aspectes primordials que tenim com a humans, però que tendim a deixar-los de costat i a restringir-los. Per què prioritzem continguts de nivell cognitiu i no tractem les emocions? Tenim por de demostrar el que porta cada un en el seu interior, ja que probablement cadascú mostrarà emocions i sentiments diferents? Pensem que si expressem el que sentim, es demostrarà la diversitat humana i la multiplicitat de necessitats que tenim? Per què excloem les emocions? Ja que encara lamentablement tendim a excloure a algunes persones per les seves característiques individuals?

M’ha cridat l’atenció que pot tenir treballar les emocions dins d’una aula inclusiva, ja que en la meva opinió, educar les emocions és afavorir la inclusió de tots els alumnes.  Això és així, ja que a través d’expressar les pròpies emocions als altres, es promou l’empatia, la comprensió i l’escolta activa, valors mutus, l’estar reunit,... És per això i molt més, que m’agradaria parlar d’aquesta temàtica tant meravellosa i fascinant en aquesta nova entrada.

             http://www.flickr.com/photos/eventosuc3m/6868629505/

“No olvidemos que las pequeñas emociones son los capitanes de nuestras vidas y las obedecemos sin siquiera darnos cuenta”. - Vincent Van Gogh.

En una escola inclusiva, tots els alumnes són (o haurien de ser) beneficiaris d’una ensenyança adaptada a les seves pròpies necessitats. Això no obstant, aquests poden tenir moltes vegades la necessitat d’expressar les seves emocions i sentiments, però se’ls hi restringeix, com si d’un aspecte dolent es tractés, i sense tenir en compte que pot ser de vital importància especialment per als nens que tenen necessitats educatives especials (nee). Què té de dolent expressar les emocions i sentiments que es tenen, si es sap a més a més, que fomenten la inclusió dins d’una aula?

 http://www.flickr.com/photos/martius/6170202741/

Els alumnes amb nee solen presentar dificultats d’aprenentatge, problemes en el llenguatge, trastorns del comportament, inadaptació i aïllament social,... pel que solen tenir importants problemes emocionals que els hi causa inseguretat, angoixa, por o una baixa autoestima, entre altres. Per tant, en la meva opinió, si s’aconsegueix donar prioritat a les seves emocions, es poden evitar molts de bloquejos emocionals, i que ells mateixos puguin ajudar-se a resoldre els seus propis problemes. El fet de que puguin contar com es senten i que a més a més, se’ls escolti activament, els allibera emocionalment i en tots els sentits, augmenta la seva seguretat, incrementa la seva autoestima, afavoreix les seves relacions socials, fa que no es sentin exclosos,...

Per què, des del meu punt de vista, és important treballar les emocions, especialment en una escola que defensa la inclusió? Hi ha tota una sèrie d’aspectes que ho expliquen, i que des de la meva perspectiva, alguns d’ells són els següents:

-Treballar les emocions implica conèixer les pròpies emocions i sentiments, descobrir el propi autoconcepte, entendre el per què un es sent d’una forma i no d’una altra quan existeix un problema o dificultat. D’aquesta forma, tal i com ens diu el filòsof Nietzsche: “quien tiene un porqué para vivir puede enfrentarse a todos los cómos”. Així, si els nens es comprenen a sí mateixos, no es sentiran aïllats. A més a més, podran regular el seu comportament i la seva forma d’actuar davant els demés.

-Treballar les emocions implica conèixer les emocions i els sentiments dels demés, ser empàtics, posar-se en la seva pell. Així, els infants podran comprendre com es senten aquells companys que per les seves característiques i condicions personals són favorables a l’exclusió. D’aquesta forma, en la meva opinió, s’aconseguirà que es posin a la seva situació, i que no tendeixin a discriminar-los i a mantenir-los aïllats.

-Treballar les emocions permet també, adoptar una actitud més positiva davant la vida, i eliminar les influències negatives.

            http://www.flickr.com/photos/phoenixdiaz/1453478168/

“Las emociones san tan intensas que algunas veces trabajo sin enterarme”. Vincent Van Gogh

-Per últim, dir que aprendre a expressar les emocions ens permet dir com ens sentim mental i físicament. Si no estem contents amb el nostre entorn ho podem expressar. Una gran meravella. 

A través de l’educació emocional, podem aconseguir que els diversos individus de la societat resolguin els seus problemes i les seves dificultats juntament amb altres persones, i amb el total respecte. A més a més, es podrà aconseguir la plena convivència entre uns i altres. Educar les emocions  depèn de nosaltres mateixos, i si realment volem apostar per una educació inclusiva, en la meva opinió s'ha de començar per les emocions. Per tant, s'ha de lluitar per una educació emocional en l'àmbit de l'educació inclusiva, encara que el camí sigui dificultós. 

Aquí teniu un vídeo, on apareix un exemple d’escola que treballa els continguts emocionals, i que m’ha semblat molt interessant. Espero que vos agradi!